Va arribar un moment que en Pau, el germà casat, es despertava a la nit pensant en el seu germà: «El meu germà solter s'emporta la meitat de la collita i jo l'altra meitat, però això no és just. Jo que tinc dona i fills, quan sigui vell tindré tot el que necessiti, però qui tindrà cura del meu germà quan serà vell? En Pere necessita estalviar més del que fa ara per a assegurar-se el futur, ja que la seva necessitat és més gran que la meva».
Des d'aquella nit, després de les collites, en Pau s'aixecava d'amagat a la nit i anava a vessar un sac de gra al graner del seu germà.
Però vet aquí que en Pere, el germà solter, també es despertava de nit i pensava: «El meu germà té dona i cinc fills i només es queda la meitat de la collita. Jo en canvi no tinc ningú més a alimentar. És just que en Pau, que està més necessitat que jo, rebi el mateix que jo?»
Des d'aquella nit, després de les collites, en Pere s'aixecava d'amagat de matinada i buidava un sac de gra al graner del seu germà.
Una nit va passar que tots dos es van llevar a la mateixa hora i es van trobar a mig camí cada un amb un sac de gra a l'esquena. Es van fer una forta abraçada i van donar gràcies a Déu per ser germans.
L'endemà al matí, Pau ho va explicar a la dona i aquesta als fills; temps després, els fills ho van explicar als néts i, molts anys més tard, quan els dos germans ja havien mort, un besnét va explicar-ho a un amic i aviat ho va saber tot el poble.
Els conciutadans van decidir edificar una ermita, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, just al lloc on els dos germans s'havien trobat, perquè van pensar que era el lloc més sant del poble. Des d'aleshores, cada any s'hi celebra una gran festa de germanor.
I conte contat ja s'ha acabat.