Ahir a la missa familiar vam representar el conte «Avui et vindrà a veure el Crist», amb la sabatera Joana i molts altres personatges. Us va agradar?
Si us la vau perdre, aquí teniu el guió que vam seguir!
NARRADOR
Al meu país, perduda entre muntanyes, hi ha una vila, que no és gran ni petita. La gent va fent la seva feina de cada dia, com arreu.
No fa gaire, a la sabatera de la vila li passà un cas ben curiós. Resulta que mentre pregava rebé una bona notícia de part d’un misteriós personatge.
ANGEL
Joana, la teva vida és agradable a Déu. T’anuncio que avui el Senyor Jesús et visitarà.
NARRADOR
La sabatera, tot contenta, va començar a escombrar i endreçar la botiga, però no deixà pas de banda la feina que tenia arraconada. Aquest dia, fins i tot, a l’hora de coure’s la minestra va fer una mica d’extraordinari; per a la bona sabatera, aquell era un dia de festa. Fins i tot es va mudar amb la seva jaqueta més nova!
De cop i volta va entrar a la botiga una dona pobre que vivia al poble. La sabatera va rebre a la dona i li va donar conversa, però pensava:
JOANA
Ai de mi, si ve Jesús en aquest moment i em troba amb aquesta pobra dona no el podré rebre com cal.
NARRADOR
La Joana no li va pas donar pressa perquè se n’anés de casa seva. Finalment va quedar altre vegada sola i seguia treballant, il·lusionada, esperant el moment desitjat. La imaginació de la sabatera volava com mai. No parava de preguntar-se:
JOANA
Com deu ser Jesús?. Tal vegada com la imatge de casa meva... o potser s’assembla més a la de la parròquia?
NARRADOR
Mentre pensava en tot això, no s’adonà de l’entrada d’uns nous visitants.
PARE
Bon dia, Joana!
JOANA
Ai, quin ensurt!. Em pensava que éreu.... una altre persona. Veig que portes la teva filleta. Està seca aquesta xicota!. Passeu, passeu. (Agafa una poma i se la dona). Té, una poma, noia! Et farà més profit a tu que a mi.
NENA
Gràcies, senyora Joana. Pare, mira, una poma!
NARRADOR
Aquell dia, tan la filleta com el seu pare sortiren de cal sabatera amb dos parells de sabates noves. I mentre la menuda i el seu pare, necessitats de tot- i d’amor més que altre cosa- s’allunyaven pels carrers de la vila, la sabatera es quedava a la botiga, sempre esperant l’anunciada visita....
La visita del Crist, però, en la jornada de la sabatera semblava que no hi cabia, perquè altre cop la porta del carrer s’obrí amb terrabastall i va aparèixer un home més ple de vi que de seny:
BORRATXO
No tens pas un got d’aiguardent, germana? Fa tants dies que només m’empasso vi, que ara tinc set d’aigua... ardent.
JOANA
Vine, vine, seu. El que tinc és una gerra d’aigua fresca perquè et remullis la cara, i un dinar que ens partirem. Au, entra.
NARRADOR
La sabatera compartí el seu dinar amb l’home, i van parlar i riure una bona estona. Aquell home sortí d’aquella casa amb ganes de prendre’s la vida amb una mica més de coratge. I anaven passant les hores, i va arribar la posta de sol, però en Joana no va tenir més vistes aquell dia.
Quan va arribar l’hora de tancar la botiga i fer la seva pregària del vespre, el Crist encara no s’havia presentat. La sabatera es queixava, tot trista:
JOANA
Senyor, com és que no has vingut?. Jo t’esperava....
NARRADOR
Quin goig quan la sabatera va sentir una veu que li deia:
CRIST
Joana, t’he vingut a veure cada cop que algú ha trucar la teva porta.
