En una part de la muntanya, Déu hi havia sembrat moltes flors per alegrar el cor dels homes i les dones. Eren unes flors molt eixerides, rialleres, formoses com totes les coses que fa el Creador
Déu hi havia sembrat a la vall una sola espècie de flors, totes eren margarides. Elles es pensaven que eren les úniques del món. No coneixien la varietat que Déu ha posat en la Creació.
Un dia, el vent va portar, de part de Déu, una petita llavor desconeguda a la vall i la va dipositar enmig del prat florit. Al començament ningú no se'n va adonar.
Però quan dies després la tija va començar a sortir de la terra, la gema es formà a la punta de la tija i les fulles es van desplegar, les margarides s'adonaren que havia arribat algú diferent i van començar a preguntar:
MARGARIDES
- Qui ets tu?
- D'on vens?
- Què hi fas aquí?
NARRADOR
La nouvinguda contestà:
ROSELLA
Sóc una flor com vosaltres. Vinc d'un camp molt llunyà on hi ha moltes roselles com jo. També hi ha margarides com vosaltres.
NARRADOR
Les margarides la miraven encuriosides i van començar a opinar amb to compassiu.
MARGARIDES
- La teva tija és molt alta!
- Els teus pètals són molt vermells!
- Que estranyes són les teves fulles!
- Que trista deus estar i com deus patir de no ser una margarida com nosaltres.
NARRADOR
La rosella no va contestar res. Les paraules de les margarides l'havien omplert de pena.
ROSELLA
En el meu prat mai no m'havien parlat d'aquesta manera.
NARRADOR
…pensava amb tristesa la rosella.
Tanmateix les margarides van ser totes molt gentils, li van somriure i la van acceptar a la seva vall. La rosella no els va explicar la pena que sentia. En arribar la nit, quan tothom s'havia reclòs en la seva cambra verda per dormir, la rosella es va posar a plorar.
ROSELLA
Tant de bo pogués tornar al meu prat.
NARRADOR
L'endemà una margarida, amb tota la bona intenció, va fer a la rosella una proposta que encara la va fer posar més trista.
MARGARIDA
Saps que Déu, el nostre Creador, té poder per fer grans coses? Doncs, les meves germanes i jo li demanarem, que et converteixi en una margarida ben bonica.
NARRADOR
La rosella tremolava.
ROSELLA
Una margarida! Voleu que em converteixi en una margarida?
NARRADOR
La rosella va esclatar en plors.
MARGARIDA
Per què plores? No vols ser una margarida com nosaltres?
ROSELLA
Vosaltres sou molt gentils, senzilles i alegres, però us demano de debò... no feu aquesta petició al bon Déu. Ell m'ha fet rosella i... rosella vull ser sempre.
NARRADOR
Les margarides es van quedar ben estranyades. Hi hagué un gran silenci en el prat. Va ser una de les margarides més joves la que el trencà tímidament:
MARGARIDA
Perdona'ns rosella d'haver-te fet patir!
NARRADOR
I aquell dia, des del prat, pujà al cel una nova pregària:
«Oh Déu, creador de les margarides i les roselles i de totes les flors, envia al nostre prat moltes roselles i moltes altres espècies de flors perquè tothom pugui gaudir amb la meravella de la teva Creació. Amén»