18 d’abril 2018

Teatre: Jesús, el cep veritable

JESÚS: Voleu que us expliqui una paràbola? He de dir-vos una cosa important i em sembla que així ho entendreu millor.

DEIXEBLE 1: Algunes paràboles són una mica complicades. Quin embolic es van fer l'altre dia els fariseus amb el del Bon Pastor!

DEIXEBLE 2: Però com el Mestre té molta paciència i ens ho explica, nosaltres ens aclarim siempre. Comença, Jesús comença!

JESÚS: Jo sóc el cep veritable. Sabeu el que és la vinya?

DEIXEBLE 1: Sí, Mestre, ho sabem. És una planta amb tiges i fulles que ens dóna el raïm.

JESÚS: Molt be.I sabeu com es diuen a les tiges i a les fulles de la vinya?

DEIXEBLE 2: Sí, a les fulles se'ls anomena pàmpols i a les tiges sarments.

DEIXEBLE 1: I dels sarments surt el fruit, o sigui, el raïm.

JESÚS: ¡Fantàstic! M'alegra molt que sapigueu tant. Segur que enteneu bé el que vaig a dir-vos. Mireu, jo sóc el cep, vosaltres els sarments i el meu Pare és el vinyater.

DEIXEBLE 2: I els fruits, és a dir, el raïm?

JESÚS: Els fruits són totes la coses bones que feu.

DEIXEBLE 1: I al Pare ... no li agraden els sarments que no donen fruit.

JESÚS: És clar! A aquests els poda, perquè donin més fruit ..

DEIXEBLE 2: Nosaltres som bons sarments?

JESÚS: Sí; esteu nets gràcies al missatge que jo us he parlat, però heu de romandre en mi i jo en vosaltres; un sarment sol, no pot donar fruit.

DEIXEBLE 1: Nosaltres també volem ser sarments.

JESÚS: Llavors ... seguiu amb mi i jo seguiré amb vosaltres! D'aquesta manera els vostres fruits seran abundants.

DEIXEBLE 2: És cert, Jesús, sense tu no es pot fer res. I els que no fan res són com els sarments secs.

DEIXEBLE 1: Es recullen, es cremen i ... com cremen!

JESÚS: Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que vulgueu i es complirà.