Una tassa de brou

Una senyora entra en un restaurant agafa una tassa i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una de les taules del local, s’adona que s’ha descuidat la cullera. S’aixeca i va a buscar-la al mostrador.

Però tot just, es dirigeix al seu lloc, quina va ser la seva sorpresa, davant de la seva tassa de brou es troba assegut un noi que se la està menjant sense immutar-se.

– Això és massa! – pensa la dona –. Però no em deixaré prendre el brou!

I dit i fet, parteix el pa a bocins i els tira dins de la tassa de brou, hi posa també la seva cullera.  El noi, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se el brou. Mengen tots dos del mateix plat, en silenci, quant se han acabat la tassa de brou, el noi s’aixeca.

– Fins aviat! - li diu la dona -.
– Adéu! – li respon el noi, amb un somriure als llavis.

Ella sembla satisfeta d’haver fet una bona acció, al compartit aquella tassa de brou amb aquell noi que s’ havia assegut a la seva taula. La dona el segueix amb la mirada. S’aixeca i busca la bossa que havia deixat penjada a l’espatllera de la cadira. La bossa ha desaparegut! Així doncs, aquest noi... 

Quan ja anava a cridar, lladre. Mira al seu voltant i veu la seva bossa penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava asseguda, i al damunt de la taula, el pa, i un plat amb una tassa de brou, que ja estava freda.

Immediatament s’adona del que ha passat: no ha estat el noi el qui ha menjat de la seva sopa, era ella qui se havia equivocat de taula, per tant era el noi que havia compartit amb ella la seva tassa de brou sense dir-li res i amb un somriure als llavis. 

El saber compartir és el que JESÚS ens va ensenyar. 

Donar gràcies a DÉU PARE de poder fer les bones accions,
ELL ens acompanya.