-Està bé, us explicaré un conte que té una endevinalla final a veure qui la sap.
I tot seguit, mentre els nens escoltaven en silenci va començar el conte:
“Hi havia una vegada, en un poble molt petit a prop de Jerusalem, un camperol pobre que no tenia res per menjar perquè la sequera havia destruït les seves collites. Mort de gana va decidir anar al poble del costat a veure si algú li donava de menjar.
Va travessar aquelles terres seques i caloroses mort de set i de gana, però a la fi va arribar al poble. Aleshores només va veure dues cases, una molt gran i rica i una altra molt petita i pobre.
“Aniré a la gran, de segur que tindran prou menjar per donar-me’n” va pensar i va trucar a la porta de la casa gran. El va obrir un criat, molt ben vestit i li digué:
-Què vols?
-Sóc pobre i tinc molta gana, només vull quelcom per menjar- va dir
-Esperat, he de parlar amb l’amo- va contestar el criat i tancà la porta. El criat anà a trobar l’amo que en aquell moment estava menjant. L’amo estava assegut a taula, rodejat per deus safates plenes a vesar de menjar. Entrà el criat i li digué:
-Senyor, un pobre demana quelcom per menjar
L’amo digué:
-Ves a trobar-lo i digues-li que s’esperi. Que estic menjant i que quan acabi li donarem les sobres.
Així ho va fer el criat i el pobre es va asseure a fora la casa esperant el menjar. Però com que tenia tanta gana va a anar a trucar a la porta de la casa pobra. Va obrir un home d’aspecte tan pobre com ell i li digué:
-Què vols?
- Sóc pobre i tinc molta gana, només vull quelcom per menjar- va dir el camperol
-Passa i seu a taula. Anava a menjar ara. Només tinc un plat de sopa i un tros de pa, però farem dues meitats i menjarem plegats.»
Aleshores el deixeble de Jesús es va aixecar i va preguntar als nens:
-Nens, digueu-me quin d’aquests dos homes, el ric o el pobre ha satisfet més a nostre Senyor Jesucrist.
-El pobre!!- van cridar tots alhora.
-Certament- va dir el deixeble- perquè aquest pobre s’ha compadit del seu germà camperol i ha compartit el poc que tenia amb ell sense esperar a saciar-se primer. I això es el que ensenya nostre Senyor: “estima al proïsme com a tu mateix”.
Esperem que aquest conte us hagi agradat i que us faci pensar. Fins la propera!
-Nens, digueu-me quin d’aquests dos homes, el ric o el pobre ha satisfet més a nostre Senyor Jesucrist.
-El pobre!!- van cridar tots alhora.
-Certament- va dir el deixeble- perquè aquest pobre s’ha compadit del seu germà camperol i ha compartit el poc que tenia amb ell sense esperar a saciar-se primer. I això es el que ensenya nostre Senyor: “estima al proïsme com a tu mateix”.
Esperem que aquest conte us hagi agradat i que us faci pensar. Fins la propera!